Aquests dies del curs ens han parlat de Machinima, una pàgina web que no coneixia.
La paraula machinima és un terme que fa referència q la creació d'animació utilitzant videojocs. En un sentit ampli, qualsevol peça audiovisual de contingut linial, tipus curtmetratge, feta amb escenaris, personatges o motors de videojocs pot ser considerada també machinima. La clau és que la creació es doni en temps real. Cito textualment la wikipedia.
Com que sempre m'ha agradat més la pràctica que la teoria perquè crec que practicant és com realment s'aprenen i entenen les coses, ahir em vaig fer un avatar al Second life, que és la manera més "fàcil" de fer una pel·lícula amateur. Què complicat!! És complicat moure's, vestir-se, pentinar-se, fer-se una carona...buff
Fa uns mesos vaig veure un reportatge molt intens sobre el Second life al 30 minuts i a mi em semblava que parlaven en xinès. Que si havien muntat negocis, que si havien fet un munt de diners... però això no és un joc? -pensava jo.
Bé, crec que he entès com funciona. Suposa tanta feina pentinar-se o canviar-se les faccions, que fer-se una casa deu costar una barbaritat. Si pagues a un avatar perruquer ell et deu fer totes aquestes coses, no? Com aquella dona que explicava al reportatge que guanyava diners decorant cases, és clar ella feina tota la feina de decorar el salonet, no? És per això que es poden guanyar diners a Second life? Els facilites la identitat del teu avatar i ells et modifiquen les característiques?
Bé, si no és així m'agradaria realment que algú m'expliqués com és, però de moment he començat a buscar respostes a preguntes que ja m'havia formulat feia temps, que sempre és positiu.
Per últim una anècdota divertida que no puc deixar d'explicar. Ahir, just acabada d'aterrar a l'illa de Second life, un avatar li diu a un altre: mira, una altra nova. Ho sé per la roba.
Suposo que quan arribes i ets dona a totes ens posen l'uniforme de texans i samarreta lila.
La paraula machinima és un terme que fa referència q la creació d'animació utilitzant videojocs. En un sentit ampli, qualsevol peça audiovisual de contingut linial, tipus curtmetratge, feta amb escenaris, personatges o motors de videojocs pot ser considerada també machinima. La clau és que la creació es doni en temps real. Cito textualment la wikipedia.
Com que sempre m'ha agradat més la pràctica que la teoria perquè crec que practicant és com realment s'aprenen i entenen les coses, ahir em vaig fer un avatar al Second life, que és la manera més "fàcil" de fer una pel·lícula amateur. Què complicat!! És complicat moure's, vestir-se, pentinar-se, fer-se una carona...buff
Fa uns mesos vaig veure un reportatge molt intens sobre el Second life al 30 minuts i a mi em semblava que parlaven en xinès. Que si havien muntat negocis, que si havien fet un munt de diners... però això no és un joc? -pensava jo.
Bé, crec que he entès com funciona. Suposa tanta feina pentinar-se o canviar-se les faccions, que fer-se una casa deu costar una barbaritat. Si pagues a un avatar perruquer ell et deu fer totes aquestes coses, no? Com aquella dona que explicava al reportatge que guanyava diners decorant cases, és clar ella feina tota la feina de decorar el salonet, no? És per això que es poden guanyar diners a Second life? Els facilites la identitat del teu avatar i ells et modifiquen les característiques?
Bé, si no és així m'agradaria realment que algú m'expliqués com és, però de moment he començat a buscar respostes a preguntes que ja m'havia formulat feia temps, que sempre és positiu.
Per últim una anècdota divertida que no puc deixar d'explicar. Ahir, just acabada d'aterrar a l'illa de Second life, un avatar li diu a un altre: mira, una altra nova. Ho sé per la roba.
Suposo que quan arribes i ets dona a totes ens posen l'uniforme de texans i samarreta lila.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario