La recepta de tot videojoc

A la classe d'avui hem parlat dels ingredients bàsics que hauria de tenir tot videojoc: la narració, la competició i el control.

He decidit comprovar si l'únic joc que faig servir, el Brain training, també té la mateixa composició.

Narració

Efectivament el Dr. Kawashima, el gurú del joc, et fa cinc cèntims abans de començar cada pràctica i t'explica quina part del cervell faràs treballar i de què s'encarrega aquesta part

Competició

Aquest joc permet registrar fins a quatre perfils diferents i pots comparar els resultats obtinguts per cadascú a les pràctiques.

Control

Amb la Nintendo DS, una consola portàtil, es pot jugar d'una manera molt senzilla i intuïtiva, funciona amb un llapis, la seva pantalla és tàctil i no requereix un llarg procés d'aprenentatge arribar a dominar totes les seves funcions.

A banda de parlar de la seva composició també podríem dir que el Brain training és un videojoc de tipus casual game doncs s'ofereix a un públic molt divers que juga de manera espontània, que vol fer partides curtes i que no li ocupin gaire temps.

En aquest sentit els casual games exigeixen menys que els hardcore games. Normalment classifiquem en aquest segon tipus els jocs d'estratègia, que requereixen un software de més qualitat (normalment el hardcore gamer juga per ordinador a aquests tipus de joc) i que tenen un procés d'aprenentatge bastant llarg per arribar a dominar-los.