Cloenda

Divendres 4 de juliol vam acabar el curs i com a cloenda vam poder provar algunes consoles i els diferents tipus de jocs que havíem comentat entre setmana.

Jocs col·lectius, com el Wii Sports, el Singstar o el Guitar Hero, que també poden jugar-se de manera individual, i que classificaríem en el tipus casual game. Cada cop comença de zero i no requereix un aprenentatge complicat, tot i que el Guitar Hero costa una mica més de seguir.

Altres, eren exclusivament individuals com el Canis Canem Edit. Aquest a banda de ser individual era l'únic que mostrava violència i un llenguatge més barroer de l'habitual. De tots els jocs de la tarda és el que estava adreçat a un públic més gran, a partir de 16 anys.

També vam provar un joc a l'ordinador el "Portal" i vam comprovar com era de diferent la versió flash, pel pc, de la versió per consola en tres dimensions, on orientar-se era d'allò més complicat.

La identitat (adolescent) i el consum

Sembla, doncs, que no és cert que l’ús de les noves tecnologies vagi lligat a l’aïllament social. El consum també té que veure amb una part de construcció de la identitat, i en el cas dels adolescents i joves n’hi ha molta diversitat. Tendim a interpretar les reaccions adolescents des de l’òptica adulta de manera que es plantegen noves seguretats i inseguretats en els processos identitaris.

El consum no s’hauria de convertir en un factor o mitjà per aconseguir una identitat, sinó que només és un procés per a calmar plaers. Els joves haurien d’educar-se en diverses identitats, identitats no de pertinença sinó en canvi permanent i de projecte. Aquí, potser, està el repte de l’educació. El nostre origen analògic pot permetre educar el món digital?

Machi... què?

Aquests dies del curs ens han parlat de Machinima, una pàgina web que no coneixia.

La paraula machinima és un terme que fa referència q la creació d'animació utilitzant videojocs. En un sentit ampli, qualsevol peça audiovisual de contingut linial, tipus curtmetratge, feta amb escenaris, personatges o motors de videojocs pot ser considerada també machinima. La clau és que la creació es doni en temps real. Cito textualment la wikipedia.

Com que sempre m'ha agradat més la pràctica que la teoria perquè crec que practicant és com realment s'aprenen i entenen les coses, ahir em vaig fer un avatar al Second life, que és la manera més "fàcil" de fer una pel·lícula amateur. Què complicat!! És complicat moure's, vestir-se, pentinar-se, fer-se una carona...buff

Fa uns mesos vaig veure un reportatge molt intens sobre el Second life al 30 minuts i a mi em semblava que parlaven en xinès. Que si havien muntat negocis, que si havien fet un munt de diners... però això no és un joc? -pensava jo.

Bé, crec que he entès com funciona. Suposa tanta feina pentinar-se o canviar-se les faccions, que fer-se una casa deu costar una barbaritat. Si pagues a un avatar perruquer ell et deu fer totes aquestes coses, no? Com aquella dona que explicava al reportatge que guanyava diners decorant cases, és clar ella feina tota la feina de decorar el salonet, no? És per això que es poden guanyar diners a Second life? Els facilites la identitat del teu avatar i ells et modifiquen les característiques?

Bé, si no és així m'agradaria realment que algú m'expliqués com és, però de moment he començat a buscar respostes a preguntes que ja m'havia formulat feia temps, que sempre és positiu.

Per últim una anècdota divertida que no puc deixar d'explicar. Ahir, just acabada d'aterrar a l'illa de Second life, un avatar li diu a un altre: mira, una altra nova. Ho sé per la roba.
Suposo que quan arribes i ets dona a totes ens posen l'uniforme de texans i samarreta lila.

Llibres, pelis i videojocs.

Ens trobem en una societat que tothom llegeix més, però sembla que han disminuït els grans lectors que requereixen d’unes condicions prèvies: estar en un context ric en lectura, llegir molt i mantenir la idea que es pot sostenir l’esforç lector. Entre la narrativa d’una novel·la, d’una pel·lícula i d’un videojoc hi ha un salt important pel que fa a la “immediatesa” per satisfer la necessitat que ens ha fet consumir aquell producte.

El llenguatge escrit és, ara per ara, l’instrument necessari per al domini del pensament abstracte. De fet, els millors lectors sembla que són millors internautes. Ara bé, podrien desenvolupar-se aquests processos per un altra via que no fos la lecto-escriptura?

L´APRENENTATGE BASAT EN JOCS

Avui dia resulta molt innovador i atractiu trobar dins les aules les noves tecnologies per l´aprenentatge d´una matèria. Un joc ens pot ensenyar moltes coses i pot ser utilitzat com una eina educativa.La llengua, per exemple, pot ser apresa en un joc , també es pot explicar matemàtiques o fins i tot per explicar una teoria .Trobem doncs que un joc pot ser eficaç per adquirir un aprenentatge.Podem veure el joc com a creació mèdica, militar etc.
En biologia per exemple,mitjançant el joc es pot aprendre la cadena alimèntaria dels animals, els noms dels animals, el seu habitat etc.
Gràcies als jocs es poden aprendre moltes coses però mai ho hem de confondre amb una adicció.
Trobo que hi ha un enfocament ben diferent quan parlem de fer-ne un ús educatiu i quan en fem un de lúdic.

Una mica d'humor

Com que un dels objectius principals del curs és que ens familiaritzem amb aquestes eines, poso una mica d'humor a una cosa que normalment només faig mentalment, trobar semblances entre gent del meu voltant amb personalitats.

De bon rotllo.





Si el súper Mario es dediqués a la política es diria...




Josep Lluís Carod-Rovira aquí i a la Xina popular!!!

No trobeu que el seleccionador de l'equip alemany s'assembla al....

Chayanne!!!!!!!!!!

El professor Dani Aranda s'assembla al...

cantautor català Dani Flaco.

Mentre que el Jordi Sánchez...

té una retirada més que considerable al director de cinema Peter Jackson,
responsable entre d'altres de la saga del Senyor dels Anells.

El polèmic locutor Federico Jiménez Losantos, s'assembla molt...

...a l'amic dels nens i nenes, Rody Aragón.

La Sarah Jessica Parker, una de les protagonistes de "Sexo en Nueva York", no sabem si canta, però...

...s'assembla a la cantant gironina Mònica Naranjo.

El mag d'escena, el mític Orson Welles, té pràcticament el seu doble
en el conegut actor català Carles Canut.

Second life

Es un bon mitjà per accedir a un altre personalitat virtual on puguis interactuar en llengua anglesa. Tenim el Second Life Blog www. log.secondlife.com/,Second Life Insider www.second life insider.com/ i d'altres que ens ajudaran a trobar recursos.
Com que els nostres avatars no estan lligats a una ubicació física determinada, podem triar les nostres relacions sene límits geogràfics.
Hem de tenir en compte sempre les implicacions de les nostres accions in-world i si ho fem serà una experiència molt gratificant.

El valor didàctic dels videojocs

A hores d’ara tothom sap que els videojocs ocupen un lloc important dins la nostra societat i que usuaris de totes les edats passen hores davant d’una pantalla. Però tothom opina el mateix dels jocs digitals? Poden esdevenir realment eines educatives?

La idea més estesa relacionada amb els videojocs, a part que són una forma d'entreteniment, és que poden ser perjudicials per als infants i per als adolescents. Henry Jenkins ha resumit en vuit punts els mites que s'associen als videojocs, entre d'altres: la violència, l'agressivitat, l'aïllament... que genera entre els consumidors d'aquest tipus d'oci.

És potser precisament per aquests mites que s'han instal·lat en la nostra societat que els videojocs no s'utilitzen actualment com a eina educativa dins les aules i, en canvi, els jocs tradicionals, que no estan condicionats per determinades creences, sí que són utilitzats com a activitats d'ensenyament-aprenentatge.

Per tant, cal que es "netegi" la imatge dels jocs digitals i que es difonguin unes altres idees perquè es considerin aptes per a l'ensenyament, per exemple que:

• els videojocs són molt atractius per a l'alumnat perquè pot participar activament a les classes i no és només un subjecte passiu com en les clàssiques classes magistrals.
• es familiaritza amb l'ordinador i pot treballar en comunitat, aspectes que seran clau en el seu futur professional.
• ha d'assumir el paper de líder i prendre decisions, qüestions que també els ajudarà a la vida real.

En resum, malgrat el que aparentment semblen, només una eina destinada a l'entreteniment, els videojocs poden ser útils en molts camps. I si encara no s'han introduït en el món de l'educació és pel desconeixement de la seva aplicació en les diferents matèries didàctiques, per la desconfiança en la seva efectivitat com a eina educativa i per les possibles repercussions que pugui tenir dins la comunitat educativa l'ús d'aquestes tecnologies, a causa de les creences relacionades amb els jocs digitals.

La recepta de tot videojoc

A la classe d'avui hem parlat dels ingredients bàsics que hauria de tenir tot videojoc: la narració, la competició i el control.

He decidit comprovar si l'únic joc que faig servir, el Brain training, també té la mateixa composició.

Narració

Efectivament el Dr. Kawashima, el gurú del joc, et fa cinc cèntims abans de començar cada pràctica i t'explica quina part del cervell faràs treballar i de què s'encarrega aquesta part

Competició

Aquest joc permet registrar fins a quatre perfils diferents i pots comparar els resultats obtinguts per cadascú a les pràctiques.

Control

Amb la Nintendo DS, una consola portàtil, es pot jugar d'una manera molt senzilla i intuïtiva, funciona amb un llapis, la seva pantalla és tàctil i no requereix un llarg procés d'aprenentatge arribar a dominar totes les seves funcions.

A banda de parlar de la seva composició també podríem dir que el Brain training és un videojoc de tipus casual game doncs s'ofereix a un públic molt divers que juga de manera espontània, que vol fer partides curtes i que no li ocupin gaire temps.

En aquest sentit els casual games exigeixen menys que els hardcore games. Normalment classifiquem en aquest segon tipus els jocs d'estratègia, que requereixen un software de més qualitat (normalment el hardcore gamer juga per ordinador a aquests tipus de joc) i que tenen un procés d'aprenentatge bastant llarg per arribar a dominar-los.

La gran tipologia de viodeojocs

Hem pogut comprovar la gran tipologia i les característiques formals que tenen els videojocs: la wi, consoles, plays,sims ... és tot un món virtual que els joves i no tan joves, experimenten avui dia una sèrie d´emocions i experiències noves..Alguns d´aquests jocs són jocs de rol on l´usuari adquireix un nou paper .Alguns d´aquests videojocs són part d´una pel.lícula i apareixen tan elements realment montruosos com humorístics.
Si haguéssim de fer un anàlisi per veure quin tipus de gent hi juga , podríem parlar del hardcore gamer i del casual gamer . Tenim l´usuari que juga sempre perquè li agrada, hi ha una interactivitat i disfruta fent-ho. D´altra banda tenim l´usuari que ocasionalment en fa el seu ús.
En definitiva dir, que tot aquest món virtual ens permet experimentar certes emocions i plaers a partir d´uns fets irreals procedents d´un món imaginari.

Es pot generar comunitat a partir dels videojocs?

Els educadors sempre havien trobat en el joc tradicional un aliat i un vehicle per ensenyar conceptes i fer més divertides les seves classes alhora que plenes de contingut.

Per què no s'utilitzen amb tanta normalitat els videojocs?

Quan els nadius digitals deixin els seus estudis i l'ambient segur de les seves aules el que trobaran serà un món ple de tecnologia, de fet en els moments d'oci ja l'estan trobant, per què doncs no s'utilitzen aquestes eines en el dia a dia d'una classe amb total normalitat?

Potser no s'utilizen gaire, o no tant com el joc tradicional, perquè es tem que es compleixin alguns dels mites que citava Henry Jenkins, com ara que existeixi una relació directa entre la violència i jugar amb videojocs, o que aïllin socialment els seus habituals.

És cert que hi ha certes diferències entre un i altre tipus de joc, per exemple, el joc tradicional no s'acostuma a poder jugar de manera individual mentre que amb el videojoc no hi fa res que estiguis sol, però els dos són diferents tipus de joc i jugar i (video)jugar també té coses positives en comú:

• Quan es guanya, com en el joc tradicional, no només guanya un individu, si el joc era col·lectiu també tot el seu equip comparteix amb ell la victòria.
• Si hem perdut, intentarem fer-ho millor la propera vegada i aprendrem dels nostres errors.
  

En conclusió i com a opinió personal diria que el videojoc pot generar comunitat en el sentit que persones que aparentment no tenen res en comú, poden trobar que els agradi el mateix videojoc. Genera comunitat des del moment que s'han creat lloc a internet on la gent explica com superar una pantalla o facilita codis de manera desinteressada perquè altres puguin superar obstacles.

La part negativa diria que arriba quan el videojoc perd una de les característiques principals que hauria de tenir el joc, segons va dir l'autor Piaget, l'espontaneïtat. Quan jugar a la "maquineta" deixa de ser espontani, quan deixem de fer coses per jugar-hi, quan es deixen de banda les obligacions i es perd el compte de les hores que fa que es juga, llavors sorgeix el problema.

Webs interessants

Us adjunto unes adreces on hi ha informació força interessant pel nostre treball:


http://www.bcn.cat/reglesdeljoc/docs/guiavideojocs_cast.pdf

http://www.weboscope.com/html/videojuego.html

http://www.gameover.es


Ja comentareu que us sembla, A TRAVÉS DEL BLOG!!!

Construïm coneixement

Amb el temps l'educació ha evolucionat i ha passat del tipus tradicional oratori a l'actual constructivisme amb què s'està treballant.
La construcció del propi coneixement fa que cada individu sigui vàlid i aporti el seu propi tarannà al col·lectiu de la classe.
Amb la tecnologia potser ens acostarem una mica més als nostres alumnes i comunicant-nos pel mitjà per on ho acostumen a fer ells podrem formar part de la seva realitat, incorporant-nos al seu dia a dia i dotant d'importància el contingut de les classes, despertant-los l'interès que substituirà al respecte envers l'educació que existia abans.
Amb aquestes eines podem "construir" també ganes d'aprendre i participar, i no obligació per fer-ho que és quan aprendre pot perdre tota la seva emoció.

l´aprenentatge

És necessari que a les aules s´utilitzin aquestes noves tecnologies perquè s´esdevingui així un enriquiment d´aquest sector. Un sector que està en un continu contacte, establint i reforçant les relacions interpersonals, el diàleg i el llenguatge són la seva eina per comunicar-se. Ells mateixos
són els protagonistes d´un aprenentatge i fan més àgil el sistema comunicatiu.

Els nadius digitals

El nostre alumnat forma part del que anomenem nadius digitals, o millor dit digital natives, ;), i per tant, hem d'adaptar-nos a la seva realitat (no és també la nostra?)Creieu que ells han d'amotllar-se a una metodologia basada en gran part amb l'ensenyament tradicional?
Hem de fer l'esforç d'aprendre què ens aporten aquestes noves generacions i aplicar-ho a la seva base educativa, la qual, MOLT IMPORTANT! no deixa de ser en darrer terme una cara més de la seva realitat, ja que a través del que aprenen estructuren la seva visió humana i sobretot social.
Penseu que val la pena que ens hi adaptem? el que està clar és que s'ha de fer a través d'una mirada positiva i no valorar-ho només des d'estructures mentals que formen part d'una altra generació.
Això sí, no hem d'oblidar des de quin tipus de xarxa social venim, però si que hem d'enriquir la nostra xarxa i arribar així a una comunitat més àmplia, on participen tots els sectors socials, siguin adolescents o no.