DISSENY BLOG

Cloenda

Divendres 4 de juliol vam acabar el curs i com a cloenda vam poder provar algunes consoles i els diferents tipus de jocs que havíem comentat entre setmana.

Jocs col·lectius, com el Wii Sports, el Singstar o el Guitar Hero, que també poden jugar-se de manera individual, i que classificaríem en el tipus casual game. Cada cop comença de zero i no requereix un aprenentatge complicat, tot i que el Guitar Hero costa una mica més de seguir.

Altres, eren exclusivament individuals com el Canis Canem Edit. Aquest a banda de ser individual era l'únic que mostrava violència i un llenguatge més barroer de l'habitual. De tots els jocs de la tarda és el que estava adreçat a un públic més gran, a partir de 16 anys.

També vam provar un joc a l'ordinador el "Portal" i vam comprovar com era de diferent la versió flash, pel pc, de la versió per consola en tres dimensions, on orientar-se era d'allò més complicat.

La identitat (adolescent) i el consum

Sembla, doncs, que no és cert que l’ús de les noves tecnologies vagi lligat a l’aïllament social. El consum també té que veure amb una part de construcció de la identitat, i en el cas dels adolescents i joves n’hi ha molta diversitat. Tendim a interpretar les reaccions adolescents des de l’òptica adulta de manera que es plantegen noves seguretats i inseguretats en els processos identitaris.

El consum no s’hauria de convertir en un factor o mitjà per aconseguir una identitat, sinó que només és un procés per a calmar plaers. Els joves haurien d’educar-se en diverses identitats, identitats no de pertinença sinó en canvi permanent i de projecte. Aquí, potser, està el repte de l’educació. El nostre origen analògic pot permetre educar el món digital?

Machi... què?

Aquests dies del curs ens han parlat de Machinima, una pàgina web que no coneixia.

La paraula machinima és un terme que fa referència q la creació d'animació utilitzant videojocs. En un sentit ampli, qualsevol peça audiovisual de contingut linial, tipus curtmetratge, feta amb escenaris, personatges o motors de videojocs pot ser considerada també machinima. La clau és que la creació es doni en temps real. Cito textualment la wikipedia.

Com que sempre m'ha agradat més la pràctica que la teoria perquè crec que practicant és com realment s'aprenen i entenen les coses, ahir em vaig fer un avatar al Second life, que és la manera més "fàcil" de fer una pel·lícula amateur. Què complicat!! És complicat moure's, vestir-se, pentinar-se, fer-se una carona...buff

Fa uns mesos vaig veure un reportatge molt intens sobre el Second life al 30 minuts i a mi em semblava que parlaven en xinès. Que si havien muntat negocis, que si havien fet un munt de diners... però això no és un joc? -pensava jo.

Bé, crec que he entès com funciona. Suposa tanta feina pentinar-se o canviar-se les faccions, que fer-se una casa deu costar una barbaritat. Si pagues a un avatar perruquer ell et deu fer totes aquestes coses, no? Com aquella dona que explicava al reportatge que guanyava diners decorant cases, és clar ella feina tota la feina de decorar el salonet, no? És per això que es poden guanyar diners a Second life? Els facilites la identitat del teu avatar i ells et modifiquen les característiques?

Bé, si no és així m'agradaria realment que algú m'expliqués com és, però de moment he començat a buscar respostes a preguntes que ja m'havia formulat feia temps, que sempre és positiu.

Per últim una anècdota divertida que no puc deixar d'explicar. Ahir, just acabada d'aterrar a l'illa de Second life, un avatar li diu a un altre: mira, una altra nova. Ho sé per la roba.
Suposo que quan arribes i ets dona a totes ens posen l'uniforme de texans i samarreta lila.

Llibres, pelis i videojocs.

Ens trobem en una societat que tothom llegeix més, però sembla que han disminuït els grans lectors que requereixen d’unes condicions prèvies: estar en un context ric en lectura, llegir molt i mantenir la idea que es pot sostenir l’esforç lector. Entre la narrativa d’una novel·la, d’una pel·lícula i d’un videojoc hi ha un salt important pel que fa a la “immediatesa” per satisfer la necessitat que ens ha fet consumir aquell producte.

El llenguatge escrit és, ara per ara, l’instrument necessari per al domini del pensament abstracte. De fet, els millors lectors sembla que són millors internautes. Ara bé, podrien desenvolupar-se aquests processos per un altra via que no fos la lecto-escriptura?

L´APRENENTATGE BASAT EN JOCS

Avui dia resulta molt innovador i atractiu trobar dins les aules les noves tecnologies per l´aprenentatge d´una matèria. Un joc ens pot ensenyar moltes coses i pot ser utilitzat com una eina educativa.La llengua, per exemple, pot ser apresa en un joc , també es pot explicar matemàtiques o fins i tot per explicar una teoria .Trobem doncs que un joc pot ser eficaç per adquirir un aprenentatge.Podem veure el joc com a creació mèdica, militar etc.
En biologia per exemple,mitjançant el joc es pot aprendre la cadena alimèntaria dels animals, els noms dels animals, el seu habitat etc.
Gràcies als jocs es poden aprendre moltes coses però mai ho hem de confondre amb una adicció.
Trobo que hi ha un enfocament ben diferent quan parlem de fer-ne un ús educatiu i quan en fem un de lúdic.

Una mica d'humor

Com que un dels objectius principals del curs és que ens familiaritzem amb aquestes eines, poso una mica d'humor a una cosa que normalment només faig mentalment, trobar semblances entre gent del meu voltant amb personalitats.

De bon rotllo.